Taverna Guilà
Rambleta del Pare Alegre, 98
08224 – TERRASSA


Tel. 937 892 579


www.tavernaguila.com





En quasi dos anys que porto vivint a Terrassa (a prop…), la meva única experiència en restaurants va ser la del japonès BI-EN, de la qual no vaig sortir precisament amb molt bon record. Potser va ser el dia o vés a saber que, però ni vaig plantejar escriure sobre ell, i això que me l’havien recomanat persones de fiar. 


I ara fa uns dies, vaig decidir tornar a arriscar-me i endinsar-me en un altre restaurant que també tenia anotat, i ja us avanço que amb un bon resultat. 


La localització…


A l’entrada de Terrassa, ben a prop dels jutjats i de l’hotel Don Candido. Aparcament relativament senzill si ho comparem amb la resta de la ciutat, que deu ser de les pitjors quant a mobilitat es refereix. 




El local…


Un lloc acollidor i càlid, amb mobiliari i decoració moderna. Taules nues (a excepció d’algunes grans que tenien llestes per a grups) amb els habituals estalvis i parament correcte. 

L’únic però, i és ja una mania meva, és el fet de tenir una televisió gegant transmetent aquell dia un partit de futbol d’aquells que segons sembla són  importants, i encara sort que no tenia so, sinó que hi havia música ambient a un volum agradable que no molestava per parlar i escoltar.  


I això em porta a parlar de la seva bona acústica, que fins al final del sopar es va mantenir en un correcte i normal soroll de gent parlant. No va ser fins al final i quan ja marxàvem, en arribar un nombrós grup d’aquells que els agrada fer-se notar, que el nivell era ja una mica molest. Però això és un fet inevitable per part del restaurant i poca cosa tinc a dir. 

 





El servei…


Eficient i amable, en tot moment es va mostrar disposat a ajudar i recomanar-nos amb encert, plats i quantitats. Fins i tot el vaig trobar pacient, a l’hora de donar recomanacions de vins a una parella jove que teníem al costat… 🙂


I tot això, amb una gran dosis de simpatia. 




La carta…


Amb moltes opcions. Des de coses per picar en format snack o tapa, passant per entrants clàssics, amanides, pastes, tàrtars, i acabant amb peixos i carns amb una sorprenent varietat de producte i forma de cuinar-lo.


A més, ofereixen dos diferents menús de pica-pica a les nits, i els dissabtes un interessant menú d’arròs. 


Tanmateix ofereixen als matins la possibilitat de fer esmorzars de forquilla (tenen obert des de les 7.30 del matí de dilluns a divendres).


I finalment, s’ha de tenir en compte també la seva pissarra on indiquen els plats del dia i d’altres propostes i promocions.




La teca…


Com veníem d’un àpat una mica potent i abundant (havíem fet un monogràfic d’ànec després de l’estada a França a una granja d’oques), ens venia de gust fer un picoteo sense passar-nos i així vam optar per unes excel·lents Sardines Fumades Extra amb Pa de Vidre (acostumo a comprar-la al mercat de Mirasol i no és tan bona i penso que em costa més cara…), uns Bunyols Cruixents de Bacallà (arrebossat de qualitat i cruixent de debò), unes Croquetes de Sípia amb un Puntet d’Allioli (sabor contundent i igualment bon arrebossat), uns Calamars a l’Andalusa amb Maionesa de Lima (que tot i que estava bo, va resultar el plat més fluixet de la nit) i una Truiteta de Patata i Ceba, que va arribar molt poc feta i que a mi em va encantar i a la meva companya, no gaire… 


Tots els plats, encara que no siguin gaire significatius d’una cuina, he de dir que estaven molt ben acabats i que el producte era de gran qualitat.  

Sardina Fumada Extra amb Pa de Vidre
Bunyols Cruixents de Bacallà
Croquetes de Sípia amb un Puntet d’Allioli
Calamars a l’Andalusa amb Maionesa de Lima
Truiteta de Patata i Ceba





I ja per acabar, unes postres també compartides: un correcte Bescuit amb Xocolata.

Bescuit amb Xocolata

El mam…


La seva carta de vins, em va semblar prou completa i amb una bona profusió de referències de casa nostra.  


Nosaltres vam optar aquell dia per un cava Recaredo Terrers 2014. Un bon Brut Nature de Llarga Criança, que pel tipus de menjar que vam fer aquell vespre, ens va semblar més adient. 




El detall…


Els cafès ens van arribar amb una targeta que explicava el tipus de cafè que t’estaves prenent i a més, amb un gotet d’aigua. Em va encantar aquest detall que tan complicat sembla fer entendre als restauradors de Barcelona, i que tan poc costaria que oferissin a la seva clientela. 





El compte…


Encara que no sigui gaire significatiu del cost d’un àpat en aquest establiment, sí que pot donar-vos una idea del que surt fer un tapeo lleuger. Aquell vespre, el cost sense begudes, va ser d’uns 18 € per cap. 





I com a resum…


Un bon restaurant i excel·lent lloc de tapes a Terrassa, còmode i agradable, amb un bon servei i facilitat d’accés i aparcament. 


Segur que tornaré, perquè el tinc ben a prop i perquè vull tastar la seva cuina i aquesta fórmula d’arrossos del dissabte a migdia.