Restaurant Siurana
Major, s/n
43362 – Siurana


Tel.: 977 821 027


http://www.restaurantsiurana.com/






Hi ha una sortida molt interessant que podem fer des de Barcelona i en un sol dia per la zona del Montsant i del Priorat.


Començaríem el recorregut fent una primera parada al Monestir de Poblet (i si volem fer-lo més llarg, pel Reial Monestir de Santes Creus) dels quals si voleu saber quelcom més, feu clic als seus  noms, doncs això no és pas un bloc cultural… 🙂


Continuaríem fent ruta per les muntanyes de Prades fins a arribar a aquesta localitat, on podem aprofitar per comprar unes patates de la zona que són ben bones.  


A continuació, i d’obligada visita, aniríem a Siurana, preferentment evitant temporades gaire turístiques doncs és un veritable cul de sac. Però us asseguro que és un dels pobles amb més encant de la nostra terra.  


Quan marxem d’aquí, podem anar a fer un tomb per aquestes terres del Priorat, fent parada a algun altre dels pobles amb encant i bona gastronomia que et vas trobant (Porrera, La Figuera, Gratallops…) i en funció de l’hora, aprofitar per dinar o visitar algun dels seus cellers. 


I si encara tenim ganes de fer més corbes per carretera, podem acabar la sortida pujant fins al Castell Monestir d’Escornalbou.


Acostumo a fer aquesta excursió almenys un cop l’any i aquest cop, aprofitant la poca gent i el bon dia que vam poder gaudir, vam dinar al mateix poble de  Siurana, al restaurant que hi ha a la mateixa entrada al poble a mà esquerra (no té pèrdua doncs només hi ha una entrada i una mà esquerra). 


Es tracta d’un rústic i clàssic restaurant amb taules i cadires de fusta robusta vestides amb estovalles de quadres, imponents bigues de fusta, llar de foc d’aquelles que fan goig i trofeus d’animals de caça a les parets de pedra. 


El servei és totalment familiar i molt atent dels que et fan sentir a gust.


La seva carta és plena de plats contundents i la major part del que tenen és de collita pròpia i fins i tot tenen un ramat familiar. Carta de vins curta, però amb bones referències de la zona.


Pel que fa a la cuina, és de la d’abans… la de les àvies i el xup-xup. I que en dies freds com aquell, és la que veritablement ve de gust.


Per començar vam fer dos plats contundents, com van ser la sopa de brossa i una crema de carxofa amb botifarra negra. De la primera, he de dir que és una de les millors sopes (i no sóc gens d’aquest tipus de menges) que mai he tastat. Et porten la cassola a taula i et vas servint fins que et vingui de gust. Vaig fer dos plats complets i ja no vaig atrevir-me al tercer… 


I pel que fa a la crema de carxofa per la meva companya de taula, també va ser un plat encertat per sabor i textura (i quantitat més que generosa…).

Sopa de brossa


Crema de carxofa amb botifarra negra





I com a plats principals, per a mi un corder a la brasa correcte. Bé de sabor, però un punt passat de cocció pel meu gust.

Corder a la brasa





I un civet de senglar per la meva companya, que va acabar quasi gripant per la contundència dels seus dos plats, i que va comentar que, tot i ser bo de sabor, estava una mica eixut. 

Estofat de senglar





Per acompanyar tan lleuger àpat, vam demanar un vi negre de la D.O.Q. Priorat (concretament de Poboleda) anomenat Fina i que és un multivarietal de garnatxa, syrah, merlot, cabernet sauvignon i cabernet franc. Un vi a un preu molt competitiu, potent però alhora fresc i mineral.





I el compte, d’uns 40 € per cap, amb cafès, aperitius i unes postres compartides. Un preu correcte per la qualitat del producte i les generoses racions. 





En resum, bon producte, cuina tradicional i servei familiar i atent fan d’aquest lloc un restaurant dels que es poden recomanar si visiteu aquella zona (i imprescindible si us quedeu a dinar a Siurana) rica en gastronomia i de la qual tinc penjats uns quants restaurants en aquest mateix bloc (i que podeu veure si feu clic al botó mapa que figura a la barra superior).